L'Ebre final

L'Ebre final: de l’aiguabarreig a la mar Mediterrània. Àrea geogràfica i abast cronològic

Ebre final 1 Ebre final 2
Ebre final 3 Ebre final 4

Si bé un curs fluvial és gairebé sempre una font de riquesa, una via de comunicació que propicia l’intercanvi de pobles, de cultures, d’idees; en definitiva, una autèntica font de vida; l’Ebre, en aquest territori representa molt més encara. És tot un signe d’identitat, una font d’energia que configura un paisatge singular en una trama històrica inexplicable si no és en el context del propi riu. La seva història, que en bona part roman per descobrir davall de les pedres i els turons, punts de contemplació d’un paisatge que combina harmònicament aigua, terra i celatge, que al compàs del temps va difuminant tot el colorit intens de la natura. Aquest és el veritable atractiu d’un passeig per aquests pobles, on el visitant té l’oportunitat de copsar la bellesa misteriosa d’aquesta terra, vital i plena de llum captivadora.

A més, a les dues vores del riu trobem un munt de jaciments que omplen d’història tot aquest territori, que mostren el fort arrelament dels actuals habitants a la terra. Tot això és el que hi podreu trobar. Un tresor immens, però alhora senzill i difícil de veure si no es comprèn; i és tan nostre! 

L’Ebre a l’antiguitat

La navegabilitat

A través de Plini el Vell* (23-79) ens han arribat algunes notícies sobre la navegabilitat de l’Ebre, que aleshores ho era fins a Vareia*, i de l’important comerç que s’hi portava a terme. Així mateix, altres fonts literàries ofereixen més dades sobre l’existència d’un gran nucli comercial ben constituït en el segle VI aC aigua amunt de la desembocadura de l’Ebre. Aquesta primera referència textual prové d’Aviè (segona meitat del segle IV dC), autor que es basà en un text molt més antic. Tot i que fins ara s’havia considerat que la font original hauria estat el periple massaliota (segle VI aC*), els estudis realitzats darrerament per la Dra. M. J. Pena apunten la possibilitat que Aviè s’hagués basat en un text fenici. Aquesta hipòtesi pren cada cop més força si tenim en compte les darreres descobertes arqueològiques que ens mostren que la presència fenícia en aquestes contrades fou molt notable. En alguns casos relacionem aquest fet amb l’existència d’un centre miner important en l’àrea de Bellmunt-el Molar fàcilment accessible a través del riu Siurana.