L'Ebre

Trets geogràfics del curs fluvial

Ebre 1
Ebre 2 Ebre 3

Ebre és una denominació derivada de l'antic topònim Iber (Iberus Flumen), que també dóna nom als pobles ibers. És el riu més llarg (910 km) i cabalós de la Península Ibèrica, que aboca a la mar Mediterrània avui a través d’un ampli delta d’uns 500 km2.

Neix a Fontibre (del llatí Fontes Iberis, Fonts de l'Ebre, en grec Έβρος) prop de Reïnosa, a Cantàbria, des d'on segueix un llarg camí WSE travessant moltes localitats (Miranda de Ebro, Haro, Logroño, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagón, Zaragoza, Caspe, Mequinensa, Faió, Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Xerta, Aldover, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d’Enveja i Deltebre) que reben gràcies a les seves aigües fertilitat, verdor... En definitiva, molta més vida i alhora lligams culturals les unes amb les altres. Tanmateix, aquí ens centrem en el territori que identifiquem com l’Ebre final, en referir-nos a l’àrea geogràfica travessada pel curs de l’Ebre al seu pas per Catalunya, des de la seva entrada en l’aiguabarreig a Faió fins a la seva desembocadura.