Jaciments a Flix

En aquest paratge s’alcen dos turons, Castellons I i Castellons II, de 99,93 i de 108,89 metres sobre el nivell del mar respectivament, sobre el marge esquerre de l’Ebre, davant mateix del gran meandre de Flix. Estan separats per una petita vall molt afectada per diverses accions antròpiques.

La seva situació reuneix unes condicions molt estratègiques amb defenses naturals i punts de difícil accés amb un domini visual molt ampli, en una zona rica en recursos naturals: aigua abundant, terrenys fèrtils per al conreu, existència de material petri de fàcil extracció i transport, argileres…

Aquest topònim deriva del mot Castellum (castell o llogaret / vila a les muntanyes), el qual és indicador de l'existència de jaciment arqueològic, ben documentat en aquest sector de l'Ebre (Riba-roja, Ascó…). A més, apareix molt relacionat amb establiments d'època protohistòrica, sovint de grans dimensions.

El turó de Castellons I presenta una plataforma, de 3.000 m2 aproximadament, avui ocupada per matolls amb restes de conreus recents i vestigis de la Guerra Civil que han afectat part de les restes arqueològiques existents. Tot i així, encara avui hi podem veure les traces de diversos àmbits de planta rectangular.

D'altra banda, en la part més alta de Castellons II s'estenen nombroses construccions principalment d'època ibèrica que cobreixen una superfície d'uns 5.000 m2, malgrat que l'existència d'una trinxera de la Guerra Civil hagi suposat la destrucció, almenys parcial, de tots els àmbits situats en aquesta àrea. La rasa creua el jaciment des de l'extrem sud fins gairebé al nord, vorejant-lo pel costat oest enfront del riu, amb un control total de la població de Flix, que en aquell moment era un objectiu militar important

De l’establiment ibèric hem distingit dos tipus d'estructures segons la funcionalitat:
• Les que correspondrien a l'hàbitat.
• Les relacionades amb el sistema defensiu.

A partir dels sòcols, de pedra, les parets són fetes de tovots, peces de fang sense coure, emmotllades en forma de paral·lelepípede.

En l'àmbit 11 s'han conservat restes d'estucs pintats de diferents tonalitats de blanc i roig. En aquest mateix espai s'ha recuperat un molí amb traces de midó i pellofes de blat i ordi.

A l'extrem nord, hi apareixen uns retalls en la roca de forma esglaonada, fet que ens indica un possible accés al poblat que hauria quedat prou protegit en traspassar per dos grans blocs de pedra caiguts de forma natural. Així mateix, les estructures defensives s'edifiquen a partir de la roca viva i, com la resta de construccions, s'adapten al terreny natural fins i tot en els sectors de fort pendent.

Gairebé tot el material recuperat pertany a diferents tipus de recipients ceràmics.

La varietat tipològica representada ha permès documentar un ampli repertori que comprèn terrissa feta a mà, grans contenidors, vasos de cuina, ceràmica pintada i alguns objectes importats.

A Castellons II trobem les traces d'antigues extraccions de pedra que encara fan més interessant la visita d'aquest conjunt.

Així doncs, la investigació realitzada fins ara en aquest paratge ens ha permès documentar un complex establiment ocupat des de la darreria de l'edat del Bronze fins als primers segles de l'època romana (s. IX-I aC) amb una gran abundància de vestigis corresponents al poblament ibèric.