Jaciments iberoromans a Vinebre

Aixalella, Tossals d’Andisc, Sant Miquel, Racó d’Aixerí (Racó de Sant Miquel), Pedruscalls, Sebiques, Aumedines, Fontjoana i Reboses de la Capitana

Jaciments Vinebre 1 Jaciments Vinebre 2
Jaciments Vinebre 3 Jaciments Vinebre 4

Durant aquesta visita us proposem el següent itinerari:


Vista panoràmica sobre el Pas de l’Ase

Restes de la Guerra Civil:

• niu de metralladores
• trinxera

Construccions de l’àrea central

Àmbit on van ser trobats dos elements d’una premsa

Possibles dipòsits

Mur de tanca/defensa

Escales

Talaia fortificada (s. II - I aC.)

El serral de Sant Miquel, en el Pas de l’Ase, 100 metres sobre el nivell del mar, en el contrafort de la serralada Prelitoral, s’alça 1,5 Km al sud-est del poble de Vinebre.

Els treballs arqueològics iniciats l’any 1976 per un equip dirigit per la Dra. Margarida Genera han permès l’estudi d’un recinte que tanca un complex d’estructures molt adaptades a la morfologia del terreny.

Entre els factors que van determinar la selecció d’aquest indret com a establiment humà cal esmentar:

• Els aspectes estratègics dins de la xarxa fluvial de l’Ebre, amb gran domini panoràmic i control de la zona. Hi ha un gran nombre de jaciments ibèrics i d’època romana dins el seu àmbit visual, entre ells la partida de la Fontjoana, on fou descoberta una estela funerària d’una importància excepcional.

• L’existència de recursos naturals i aigua abundant a l’abast, aportada pel mateix riu i fonts dels voltants.

• La proximitat dels camins que condueixen a l’àrea minera
del Molar i Bellmunt, a través de la Torre de l’Espanyol.

El material recollit ha estat molt abundant: ceràmiques fetes a mà, de fabricació local i altres fetes al torn, sobretot àmfores de diferents orígens.

Hi destaquem la troballa de diverses figuretes de terracota. També foren localitzats dos elements d’una premsa, probablement de vi, prop d’una de les construccions centrals que podria ser el dipòsit del producte elaborat.

Totes les dades que hem obtingut fins ara indiquen l’existència d’un sol nivell d’ocupació amb l’abandonament ulterior, tot i que es constaten diverses fases de planificació constructives, que podem situar cronològicament en un període entre l’últim quart del segle II i la segona meitat del segle I aC.

Per les seves característiques és possible atribuir a aquest recinte unes funcions de tipus militar i alhora comercial per via fluvial. Les característiques d’una petita badia que es troba al peu d’aquest turó, sobre l’Ebre, on fins fa pocs anys hi havia un embarcador, haurien facilitat aquestes activitats.

Durant la Guerra Civil el turó de Sant Miquel fou una posició dominant operativa.