Introducció

Després de gairebé tres decennis i mig de recerques centrades en el territori que hem identificat com l’Ebre final amb l’objectiu d’investigar més a fons la història més remota dels seus habitants, avui ja en ple tercer mil·lenni ens proposem difondre els resultats obtinguts fins ara, utilitzant els mitjans que ens ofereixen les noves tecnologies per posar a l’abast de tothom coneixement i ciència, amb el desig de compartir aquesta meravellosa aventura d’endinsar-nos en la nostra història i gaudir-ne immersos en el seu propi paisatge.

De fet, tot va iniciar-se en el moment en què decidírem que el marc geogràfic del treball de la nostra tesi doctoral fos el tram de l’Ebre al seu pas per Catalunya; allò que nosaltres definim com a Ebre final per evitar l’ús del terme Baix Ebre, que és el d’una comarca, ni altres noms que podrien originar confusions. Aleshores vàrem assumir la responsabilitat de començar a excavar alguns jaciments d’aquesta zona: en primer lloc el del Puig Roig del Roget, situat al Masroig, al Priorat (edat de bronze final - I edat del ferro) i el de Sant Miquel de Vinebre, a la Ribera d’Ebre (finals de l’època ibèrica) i, més darrerament, el conjunt protohistòric situat en el paratge dels Castellons, a Flix, també a la Ribera. Si bé els tres eren pràcticament inèdits, avui formen part del conjunt de jaciments més importants de Catalunya i es troben en una fase molt avançada d’investigació.

En ambdós casos (Puig Roig i Sant Miquel) s’estan adequant per a la visita pública. També presentem els jaciments més importants dels fins ara coneguts al terme d’Ascó, per tal de mantenir una coherència geogràfica.

D’altra banda, l’estudi de la ciutat romana de Dertosa i llurs pedreres de jaspi en el marc del programa iniciat l’any 1982, no solament en el nucli urbà de Tortosa sinó també en diferents punts dels entorns, ens ha permès avançar en el coneixement d’aquesta localitat, basant-nos per primer cop en els resultats d’excavacions practicades amb mètode científic.

També incloem la informació obtinguda a través d’un nombre de campanyes d’excavació en molts altres indrets, els resultats de les quals no s’han donat a conèixer amb l’extensió que hauríem desitjat. Aquí intentem parlar-ne, tot i que sigui d’una forma senzilla; posem aquesta informació a l’abast de tothom amb la convicció que la millor via de conservar el nostre patrimoni és estimant-lo. No podem estimar allò que ignorem. No podem conèixer res que no s’hagi estudiat a fons.