• projecte
  • Presentació
  • Introducció
  • Objectius
  • Els jaciments visitables Els jaciments visitables com a eina de difusió i protecció del patrimoni arqueològic
  • Bibliografia Documentació complementària per aprofundir en la temàtica
  • Glossari Índex de conceptes
• l'Ebre Final
  • L'Ebre Trets geogràfics del curs fluvial
  • L'Ebre final L'Ebre final: de l’aiguabarreig a la mar Mediterrània. Àrea geogràfica i abast cronològic
  • L’Ebre a l’antiguitat Del poblament prehistòric a l’època romana
  • La navegabilitat La navegabilitat a l'Ebre
  • El Pas de l’Ase Un enclavament geoestratègic
  • L’àrea estuariana Dertosa i el seu port
• jaciments per municipis
  • Jaciments al Masroig Puig Roig del Roget, Coster del Plàcid i Barranc dels Bufadors
  • Jaciments a Flix Paratge dels Castellons, Teuleria i Boca Bovera
  • Jac. prehistòrics a Vinebre Canelles, Plans, Quadre-Vuitenes-Rengs, Gorraptes, Cepiello, Rabadans, Planes, Obagues, Sant Antoni, Racó de les Ànimes, Mallols i Roca de la Bruixeta o Cap del Pla
  • Jac. iberoromans a Vinebre Aixalella, Tossals d’Andisc, Sant Miquel, Racó d’Aixerí (Racó de Sant Miquel), Pedruscalls, Sebiques, Aumedines, Fontjoana i Reboses de la Capitana
  • Jac. romans a Vinebre L’estela de Vinebre
  • Jaciments a Ascó Mugrons, Roca de l’Ortiga, Barber Medina, Forn Teuler, Asclines, Castellons, Andisc, Pont del Llop i el Castell
• vine i gaudeix-ne
  • El Masroig L’aula pedagògica, Puig Roig del Roget i Ermita de les Pinyeres
  • Flix Paratge dels Castellons i pedreres d’època romana
  • Vinebre Sant Miquel i Racó d’Aixerí
  • Ascó Castell, església, Perxe de Pere Sans, Can Cavaller, Pou de la Neu i Balcó de l’Ebre

Els jaciments visitables

Els jaciments visitables com a eina de difusió i protecció del patrimoni arqueològic

Actualment vivim una etapa de la nostra pròpia història en la qual som cada vegada més conscients de la necessitat de protegir el medi que ens envolta de totes aquelles accions que posen en perill la seva conservació i estabilitat i també tots aquells elements que hi estan integrats. Aquest és el cas del patrimoni arqueològic, sobre el qual existeix una legislació específica. Tanmateix, perquè el sentiment de respecte i reconeixement siguin compartits de forma més generalitzada, cal trobar les vies més adients que permetin posar a l’abast de tothom els seus veritables valors històrics, culturals i patrimonials.

Amb l’objectiu de difondre aquests valors neix la figura de parc arqueològic* com a nucli difusor de l’arqueologia a partir d’un determinat jaciment que reuneixi els requisits per ser visitat i comprès per qualsevol ciutadà, fins i tot aquells no entesos en la matèria.

Si bé existeixen diverses formes de fer intel·ligible un jaciment arqueològic singular, la característica més significativa que pot determinar que un jaciment pugui ser catalogat com a parc rau en el fet que els vestigis arqueològics, en tot el seu conjunt, es presenten interrelacionats amb els diferents elements que configuren el seu entorn natural, on l’arqueologia, tot i ser l’aspecte més rellevant que cal explicar com el testimoniatge de la presència humana al llarg del temps, es presenta totalment lligada al medi que l’envolta.

Ens proposem que alguns d'aquests jaciments es converteixin properament en parcs.