L'Ebre
Trets geogràfics del curs fluvial
Ebre és una denominació derivada de l'antic topònim Iber (Iberus Flumen), que també dóna nom als pobles ibers. És el riu més llarg (910 km) i cabalós de la Península Ibèrica, que aboca a la mar Mediterrània avui a través d’un ampli delta d’uns 500 km2.
Neix a Fontibre (del llatí Fontes Iberis, Fonts de l'Ebre, en grec Έβρος) prop de Reïnosa, a Cantàbria, des d'on segueix un llarg camí WSE travessant moltes localitats (Miranda de Ebro, Haro, Logroño, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagón, Zaragoza, Caspe, Mequinensa, Faió, Riba-roja d’Ebre, Flix, Ascó, Móra d’Ebre, Xerta, Aldover, Tortosa, Amposta, Sant Jaume d’Enveja i Deltebre) que reben gràcies a les seves aigües fertilitat, verdor... En definitiva, molta més vida i alhora lligams culturals les unes amb les altres. Tanmateix, aquí ens centrem en el territori que identifiquem com l’Ebre final, en referir-nos a l’àrea geogràfica travessada pel curs de l’Ebre al seu pas per Catalunya, des de la seva entrada en l’aiguabarreig a Faió fins a la seva desembocadura.