Jaciments al Masroig

Puig Roig del Roget, Coster del Plàcid i Barranc dels Bufadors

Jaciments Masroig
Jaciments Masroig 3 Jaciments Masroig 2

Dalt d’aquest turó, conegut com el Puig Roig del Roget, es conserven les restes d’un poblat d’època prehistòrica ocupat durant un període comprès entre les darreres fases de l’edat del bronze i començaments de l’edat del ferro
(S. IX-VII aC).

Els treballs d’excavació, iniciats el 1977 per un equip dirigit per la Dra. M. Genera, han permès l’estudi de les diferents construccions i de nombrosos objectes deixats pels seus habitants.

Avui, el Puig Roig del Roget és un dels poblats més antics que hi ha a Catalunya, del qual podem veure la planta gairebé completa.

És per tot això que la seva visita ofereix la possibilitat de percebre molts aspectes de la vida i activitats dels habitants d’aquests paratges fa ara uns 3.000 anys, així com els factors que van determinar la selecció d’aquest indret com a lloc d’habitació.

Us proposem que seguiu aquest itinerari per tal d’anar descobrint els diferents punts d’interès:

L'Entorn

El Puig és format per materials roigs del Buntsandstein, gresos i conglomerats quarsífers, que li han donat el nom.
En la selecció d’aquest indret com a lloc d’habitació hi van intervenir una sèrie de factors, la valoració dels quals va determinar la construcció del poblat.
Entre aquests factors remarquem:

• L’aigua aportada pel riu Siurana i per les fonts dels voltants.
• Els terrenys fèrtils per conrear.
• L’existència de matèries primeres:
El sílex de la serra del Montsant.
La riquesa de minerals.
Les argiles per a la fabricació de la ceràmica i tovots per a l’edificació de les cases, la torre i la murada.

La serra del Montsant
Ha estat una pedrera d’extracció de diferents varietats de sílex, una matèria primera molt utilitzada des de l’època paleolítica.

Els habitants del Puig Roig van emprar aquest sílex per fabricar ganivets
i elements de falç per recollir cereals.

El riu Siurana
Juntament amb el seu afluent, el Montsant, degué tenir un paper molt important durant tota la prehistòria com a via de connexió entre les terres que avui constitueixen el Priorat i les del riberal de l’Ebre.

Els joncs, els vímets i altres plantes de la vora del riu van ser aprofitades per fer cistells, activitat que trobem documentada, encara que d’una forma molt minsa, en el poblat.

Les mines de Bellmunt-el Molar
L’existència d’un conjunt important de filons de galena i altres minerals com són la plata i el coure en aquests paratges, ha permès el desenvolupament d’una activitat minera des de l’antiguitat, que ha convertit aquesta zona en un dels centres més rellevants de Catalunya al segle XX.

La mineria i la metal·lúrgia degueren ser una de les activitats importants dels habitants del Puig Roig tal com ho mostren alguns vestigis trobats a l’interior de les cases.

El poblat

L’emplaçament en una cruïlla de camins que comuniquen el Priorat amb la franja riberenca de l’Ebre, a través del riu Siurana, i també amb les de ponent a través del seu afluent, el riu Montsant, facilità no solament el pas dels grups humans sinó també la difusió i l’intercanvi d’idees i manifestacions culturals.

El jaciment arqueològic del Puig Roig ocupa una superfície el·lipsoidal d’uns 1.200 m2 al cim del mateix turó, que ateny als 200 m sobre el nivell del mar i uns 150 m sobre el nivell del riu Siurana, a pocs quilòmetres de l’aiguabarreig d’aquest amb l’Ebre.

Els seus ocupants van viure les darreres etapes de la prehistòria i coneixien la metal·lúrgia.

El primer establiment correspon al moment de l’arribada dels grups que s’instal·laren al cim del turó procedents d’altres habitatges en forma de cabanes, als voltants d’aquest paratge. Probablement foren aquests els constructors del poblat primitiu, del qual es conserven algunes traces d’estructures, sobretot el mur que tanca el costat nord.

Tanmateix, la fase millor representada en aquest jaciment és la que relacionem amb la construcció del darrer poblat, concebut com a conjunt urbanístic, del qual avui tenim pràcticament tota la planta visible i que fou destruït per l’incendi que obligà els seus habitants a abandonar per sempre aquest indret.

Els accessos:
Els blocs de l’entrada

Al costat est, on hi ha un accés des del riu Siurana, hi ha uns grans blocs de gres roig que fan de barrera natural i que imposen el pas d’una sola persona per mantenir, alhora, un control d’aquesta entrada.

La torre
En el costat oest, cara a la via de l’Ebre, a l’altre extrem del carrer, hi ha una estructura de planta rectangular limitada per murs atalussats, que hem atribuït al basament d’una torre, la construcció de la qual s’hauria completat amb tovots.
La seva funció hauria estat el control del territori.

El carrer

El traçat del carrer central, i fins ara únic, del poblat segueix l’eix longitudinal, aproximadament est-oest, a partir del qual trobem una alineació de cases i diferents àmbits a cada costat.

La murada

És un mur de grans dimensions, aproximadament d’1 m d’ample que circumda el costat nord. Es caracteritza per la utilització de grans blocs de gres roig.
Les seves funcions van ser més que les de defensa, les de tancament del conjunt i contenció de terres.

Els àmbits

Al llarg del carrer central del poblat trobem dues alineacions d’estances contigües. S’han localitzat més d’una vintena d’àmbits, els sòcols dels quals són sempre de gres roig o pedra d’esmolar.

Complementen l’obra de les parets diverses filades de tovots (peces de fang sense coure).

En aquesta habitació es va trobar una paret enderrocada (8 filades de tovots) que cobria una urna sobre el paviment ple de cendres.

Hi ha àmbits dedicats a habitatge i d’altres a emmagatzematge i altres activitats específiques.

En alguns trobem una sèrie de forats practicats a la roca que ens indiquen l’existència d’alguna construcció de fusta i que en molts casos podem relacionar amb l’apuntalament de les parets i sostres de les cases.

Els habitants

A partir dels objectes trobats a l’interior de les cases, podem reconstruir una part de les activitats que es van dur a terme en aquest indret.

Consisteixen bàsicament en objectes d’ús habitual: gerres o recipients grans, olles, urnes, botiges, vasos petits, amb predomini de la terrissa local feta a mà. Les peces fetes al torn són molt escasses i de procedència fenícia; en algun cas, les indígenes imiten les d’importació.

La presència d’un conjunt de pesos de teler en un dels àmbits ens documenta la fabricació de teixits; també s’ha trobat una agulla de cosir feta d’os.

L’abundància de molins de mà i restes d‘elements de falç fan suposar que s’haurien dedicat a l’agricultura, principalment a la recol·lecció i aprofitament dels cereals.
Entre les restes de fauna s’ha determinat la presència de cavall, de bou i de porc, que constata la pràctica de la ramaderia.

S’ha comprovat la utilització de molins per al tractament de la pell.

La mineria i la metal·lúrgia degueren constituir una de les tasques específiques d’aquests habitants. S’han localitzat armes i altres eines de tall, objectes d’ornament i fragments de motlles de foneria.

Tots aquests materials es conserven actualment als museus arqueològics de Tarragona, Reus i Falset.